Qui té els números d'educat1x1?

Estem en moment de crisis, als centres educatius públics ens retallen les dotacions, els diners que rebem per llum, aigua, calefacció neteja, manteniment, matèria, ..., entre un 20 i un 25%, si sí, llegiu be. Es comenta que la retallada anirà més enllà i als docents ens demanaran més esforços, se suposo que com sempre, més càrrega de feina, més alumnes, tot això sempre amb menys sou, pitjors condicions laborals, ... una bona manera de motivar, allò que el nostre president ha popularitzat com més amb menys!

La societat civil, és a dir la resta de persones, hi estan a favor, si al final som uns privilegiats els funcionaris, bàsicament perquè tenim feina, encara que tornem a aquella dita dels nostres pares/avis, que deia passaràs més gana que un mestre d'escola!

Mentre tant hi han veus per tots els gustos, ara aturarem el 1x1, però tot seguit matisem, bé nomes als centres que encara no hi son, i això amb una setmana, però ben segur que matisarem més... potser d'aquí al juny, només és limitarà als centres que ho demanin.

Jo em pregunto qui té els números de l'educat1x1. Realment quan costa el projecte i perquè costa tant?

Analitzem, i preguntem:
  • Quan costen les ADSL dels centres? El mateix de cada uns 60 €/ADSL, o son professionals i en paguem més? (ADSL's que en alguns centres els arriben tant sols a 3 MB).
  • Quan costen els aparells de control? Aquí tot son rumors, però segur que no ens ha sortit gens econòmic, tota la inversió què és va fer el primer any (2009-10), és llançada, Als 70 centres experimentals, els hi van canviar tot a l'agost del 2010. Del que s'ha instal·lat als 616 centres participants, aquest curs (2010-11) és paga un lloguer mensual, segons es diu, de uns 200 €/mes (si és cer comptem, i ens surten uns 123 200 € mensuals). Per cert ara s'esta canviant un dels aparells de control, perquè es va dimensionar malament diuen, hi podem sumar uns 7 000€ per centre. Ah! l'aparell tret es tira, em sembla.... Ah i els alumnes es colen per arreu...
  • Quan costa la instal·lació dels punts wifi?
  • Quan és paga per el servei d'atenció als centres?
  • Plataforma Atria amb un cost de: 1.527.118,64 € (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44470). Ah, per cert una plataforma que a hores d'ara ha portat més maldecaps al centre que res més, ja que s'ha hagut de donar d'alta a tots els alumnes, però no ha servit per res més.
  • Adequació de cada aula per participar al projecte, instal·lació elèctrica (uns 2 500 €/aula) i l'adaptació de la pissarra digital interactiva (uns 2800€/aula).
  • Ordinadors 300 €, (150 a càrrec de la família i 150 € a càrrec de tots, be de la generalitat o del Estat.
  • Sistemes operatius, és paga alguna cosa extra per Windows i Office?? és tot un misteri. Esperem que no, ara amb l'interes que hi ha que hi sigui i funcioni al 100% no seria estrany.


De tot plegat surten xifres que poden marejar una mica i això amb temps de crisi.

De tot plegat però que fa mal, doncs tots els diners que ens podríem estalviar, si fosim una mica més comprensius amb coses properes, amb projectes de dins mateix del departament, amb ...

Jo em pregunto:

  • Com podem parlar el mateix per un ordinador en una botiga, que si n'encarreguem més de 40000?
  • Com podem pagar més de 100 000 € al més per un servei que no acaba de funcionar i a més haver de pagar 7000 € més per cada centre que s'actualitza, per una mala planificació?
  • Perquè seguim amb sistemes de control de pagament si hi han alternatives lliures, és a dir de cost molt inferior, que funcionen igual o millor?
  • Perquè volem un portal que ens ha costat a la butxaca de tots aproximadament 1 500 000 €, que no serveix per res?


Que passa si no s'hagués muntat Atria i s'hagués apostat per un sistema de control lliure? A vera sumem amb un any, suposem eliminem Atria, posem un sistema de control lliure ben dimensionat des del principi, suposem que han de canviar l'aparell de control d'uns 50 centres, segur que em quedo curt, però es igual ... 1 500 000 € + 120 000 *12 + 7000 * 50 = 3 328 400 €, be d'aquí, faltaria contar quna s'ha pagat per l'altra aparell de control de tràfic, però com se saben preus... Ara hem de contar que hauria costat un sistema lliure de control, suposem un bon servidor per cada centre: 2 000 € * 616 = 1 232 000 €. Bé això és una reducció de un 66% de costos, ostres... nomes uns 2 000 000 €.

Segur que deu ser una minúcia, no?

Així que de ben segur entre tots seguirem pagant aquestes minúcies any rera any. Ja que nigú sembla pensar canviar res, be ningú dels que ho poden fer, els de baix, nomes ens hem de seguir escoltant... que bé que viviu!!


Què opineu?

Aturada del projecte educat1x1


Avui ha saltat la notícia de que la consellera d'educació ha decidit fer una aturada en el desplegament del projecte educat1x1.

De ben segur que ara sortiran mil veus en contra d'aquesta decisió, es considerarà un pas enrere en aquesta suposada modernització de l'educació. Però quantes d'aquestes veus seran de gent que estant portant a terme aquest pla, sobre el terreny, és a dir, a dins d'una aula amb alumnes? Dia a dia!

No crec que s'hagi de liquidar el projecte, ni molt menys, crec que s'ha de seguir endavant, però amb peu segur, no improvisant, assegurant que el què es proposi funcioni sobre el terreny, no pas en un despatx, sobre paper. Que hi hagi suport als centres i als docents per solucionar ràpidament els problemes que es detectin, i no posar un altra centre en funcionament fins que el últim que s'hagi incorporat funcioni correctament.

S'ha de pensar be amb la realitat dels centres, dels alumnes, i dels docents. Què tenim i què volem, no pas improvisant i creient que d'avui a demà tots passarem de ser magnífics usuaris, dominadors, expositors de les eines 2.0.

Els alumnes tenen els interessos que tenen, i per més que diguin que amb un ordinador, tenen el món al seu abast, en cap cas el seu món passa per l'esforç, la constància, les ganes d'aprendre. Bàsicament per el seu entorn, el nostre entorn, l'esforç i les ganes d'aprendre no tenen cap valor. Són grans consumidors mediàtics i per tant son imitadors del que hi ha en aquest món. Televisió, internet, ... en lloc surt la paraula estudi, esforç, constància, perseverança, ... la majoria d'imatges són de que un dia van tenir sort i ara són milionaris i viuen com a reis sense fer res de res, o venen les misèries personals.

M'agrada la idea de que aquesta parada és per millorar, per cercar solucions econòmicament viables i que millorin el funcionament de tot plegat. Ara nomes falta veure si aquestes ganes de millora, en temps de crisi, serviran per donar un impuls al programari lliure, o bé seguirem a remolc de les lleis del mercat, és a dir, a remolc dels interessos de macroempreses, que a la seva llei nomes compta el compte de resultats, no pas si el que es fa millora realment l'aprenentatge dels nostres alumnes, i la feina dels nostres docents.

El programari lliure és una oportunitat de desenvolupament de l'economia més propera, aquesta que hem d'ajudar a millorar entre tots, aquella que ajudara a sortir la crisis a aquest país. Si sabem aprofitar aquest impuls, potser tots aquests tècnics que ara aniran, o són a l'atur en sortiran. Tècnics que s'han deixat arrossegar per aquestes macroempreses, que ara els diuen que ja no fan falta.

Tal com s'ha fet el desenvolupament tecnològic als centres, no en hi ha cap d'igual, sino que cada un ha sofert el pedaç del moment que li han posat, de l'experiència de les persones que hi treballen, per tant, fer que tots siguin iguals és impossible, ja podem començar per l'estructura de l'edifici, i en un sistema que tot funciona per ones, això no es res despreciable, el que funciona en un edifici no funciona al costat.

No es podem oblidar dels docents, cada centre ha arribat a un funcionament, fruit de moltes coses, per tant no podem dir que tots som iguals, les persones son diferents, i per tant els docents també, i els alumnes també, no podem dir mai que els alumnes del Gironès són els mateixos que els del Delta de l'Ebre, perquè el seu entorn no és el mateix, i per tant tenen coses en comú, però també tenen coses diferents.

Amb tot això vull dir que les solucions globals en un mont tant diferent no funcionen, hem de partir d'un marc igual, però fàcilment personalitzable a cada lloc. Això el programari lliure ho permet. Les grans empreses no funciona. Els seus paràmetres son macroeconòmics.

Esperem que aquesta aturada sigui per millorar i per impulsar el programari lliure!

Noticia a diferents medis:



Fotos: