Avui ha saltat la notícia de que la consellera d'educació ha decidit fer una aturada en el desplegament del projecte educat1x1.
De ben segur que ara sortiran mil veus en contra d'aquesta decisió, es considerarà un pas enrere en aquesta suposada modernització de l'educació. Però quantes d'aquestes veus seran de gent que estant portant a terme aquest pla, sobre el terreny, és a dir, a dins d'una aula amb alumnes? Dia a dia!
No crec que s'hagi de liquidar el projecte, ni molt menys, crec que s'ha de seguir endavant, però amb peu segur, no improvisant, assegurant que el què es proposi funcioni sobre el terreny, no pas en un despatx, sobre paper. Que hi hagi suport als centres i als docents per solucionar ràpidament els problemes que es detectin, i no posar un altra centre en funcionament fins que el últim que s'hagi incorporat funcioni correctament.
S'ha de pensar be amb la realitat dels centres, dels alumnes, i dels docents. Què tenim i què volem, no pas improvisant i creient que d'avui a demà tots passarem de ser magnífics usuaris, dominadors, expositors de les eines 2.0.
Els alumnes tenen els interessos que tenen, i per més que diguin que amb un ordinador, tenen el món al seu abast, en cap cas el seu món passa per l'esforç, la constància, les ganes d'aprendre. Bàsicament per el seu entorn, el nostre entorn, l'esforç i les ganes d'aprendre no tenen cap valor. Són grans consumidors mediàtics i per tant son imitadors del que hi ha en aquest món. Televisió, internet, ... en lloc surt la paraula estudi, esforç, constància, perseverança, ... la majoria d'imatges són de que un dia van tenir sort i ara són milionaris i viuen com a reis sense fer res de res, o venen les misèries personals.
M'agrada la idea de que aquesta parada és per millorar, per cercar solucions econòmicament viables i que millorin el funcionament de tot plegat. Ara nomes falta veure si aquestes ganes de millora, en temps de crisi, serviran per donar un impuls al programari lliure, o bé seguirem a remolc de les lleis del mercat, és a dir, a remolc dels interessos de macroempreses, que a la seva llei nomes compta el compte de resultats, no pas si el que es fa millora realment l'aprenentatge dels nostres alumnes, i la feina dels nostres docents.
El programari lliure és una oportunitat de desenvolupament de l'economia més propera, aquesta que hem d'ajudar a millorar entre tots, aquella que ajudara a sortir la crisis a aquest país. Si sabem aprofitar aquest impuls, potser tots aquests tècnics que ara aniran, o són a l'atur en sortiran. Tècnics que s'han deixat arrossegar per aquestes macroempreses, que ara els diuen que ja no fan falta.
Tal com s'ha fet el desenvolupament tecnològic als centres, no en hi ha cap d'igual, sino que cada un ha sofert el pedaç del moment que li han posat, de l'experiència de les persones que hi treballen, per tant, fer que tots siguin iguals és impossible, ja podem començar per l'estructura de l'edifici, i en un sistema que tot funciona per ones, això no es res despreciable, el que funciona en un edifici no funciona al costat.
No es podem oblidar dels docents, cada centre ha arribat a un funcionament, fruit de moltes coses, per tant no podem dir que tots som iguals, les persones son diferents, i per tant els docents també, i els alumnes també, no podem dir mai que els alumnes del Gironès són els mateixos que els del Delta de l'Ebre, perquè el seu entorn no és el mateix, i per tant tenen coses en comú, però també tenen coses diferents.
Amb tot això vull dir que les solucions globals en un mont tant diferent no funcionen, hem de partir d'un marc igual, però fàcilment personalitzable a cada lloc. Això el programari lliure ho permet. Les grans empreses no funciona. Els seus paràmetres son macroeconòmics.
Esperem que aquesta aturada sigui per millorar i per impulsar el programari lliure!
Noticia a diferents medis:
Fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada