Estem immersos en una crisis que ens està massacrant a tothom, on la notícia més escoltada a tots costats, ràdio, tv, amics, ... l'atur s'ha incrementat, estem en crisis, ...
Els culpables no se sap, o no es vol saber qui són, ja que la majoria tenen massa poder per acceptar-ho. Qui ho ha de pagar? TOTHOM, però especialment els més desafavorits, com casi sempre.
És cert els executius, ja no podem fer vacances cada setmana, ara ho han de fer un cop al més. Les persones a l'atur, començen a veure com passen els mesos, se'ls acaba l'atur, amb prou feines poden pagar la hipoteca, les despeses de la casa i comprar el necessari per viure.
El govern, agafa les tisores i talla per aquí per allà, ara li toca a Sanitat, ara li toca a educació, ... Que poc es sent dir que han renunciat a alguns dels seus privilegis, aquests governants que tant es preocupen per el seu poble.
Aps, però a ells no els matxacarem que són massa poderosos, i és més fàcil anar contra les bases. Anem a per els funcionaris: “Vosaltres sort que teniu el sou assegurat”, “No se de que us queixeu, si casi no treballeu”, ... potser tenen raó, però des de dins no es veu igual, potser perquè com els dic als coneguts “no hi ha cap feina en que regalin res”, “totes les feines tenen el seu costat positiu i el seu costat negatiu”, ...
Ara estem en ple canvi de govern, com sempre que en hi ha un, s'han de canviar les coses, en educació també, no es valora que funciona o què no funciona, i molt menys perquè, senzillament s'ha de canviar perquè ara estic jo al davant, i se m'ha de recordar per alguna cosa.
Així portem ja un munt d'anys, on hi han canvis de lleis educatives, currículums, ... cada any o cada dos anys. Algú s'ha plantejat alguna empresa, en que cada any és canvies la manera de treballar? Per fer un producte similar? Doncs així estem en aquest entorn.
Ara estarem 15 dies aturats, sense noticies ni novetats, ni en educació, ni en sanitat, ni ... Com es? Ahhh! hi ha eleccions municipals, s'ha d'anar en peus de plom, perquè els nostres companys polítics surtin el més ben parats possibles, en les seves respectives poblacions, consells comarcals, ...
Després, agafarem un altra cop les tisores de podar i ajustarem tot el que ja hem insinuat.
Apliquem “un nou paradigma a educació”. Millorarem l'educació dels nostres fills!!
Perfecte, i com ho farem? Aplicarem la recepte, més per menys.
1.- Més alumnes per menys professors.
2.- Demanarem més aprovats amb menys atenció individualitzada.
3.- Més alumnes a classe amb menys espai.
4.- Més hores de treball per menys salari.
5.- Més atenció a la diversitat amb menys professorat de diversitat.
És com si a un panader li demanen fer més pa amb menys farina. Algú hi sortirà perdent, segur!
Quin és el problema?
1.- Potser que aquests alumnes d'avui són el futur de demà?
2.- Potser que hem de trencar una dinàmica en que sense estudis és pot treballar i guanyar diners?
3.- Potser que hem de treballar amb alumnes, on els seus pares tenen prous problemes, i molts cops no poden estan al costat dels fills.
Però tranquils, la classe política ens ho embolicarà, com sempre fa, ben maco.
Això ho fem per millorar!! Amb això sereu tots més feliços. I tindreu un millor futur.
I els culpables de tot plegat, on són ara?
No hi han receptes màgiques, ja ho sabem, però segar el futur, tallar l'ull del pi que és jove i encara ha de créixer no sembla pas la millor manera de tenir un pi, alt, maco i frondós de gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada